3 d'agost de 2016

Indústria làctia en transformació

La llet com aliment

La indústria làctia aprofita un dels principals productes obtinguts de la ramaderia: la llet.

La llet es secretada per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, que serveix
per alimentar les seves cries des del naixement fins que poden valer-se per si mateixes.

Es pot considerar l’aliment natural més complet, sobretot per les seves proteïnes, calci i vitamines. La llet conté nutrients essencials i en proporcions equilibrades.

Indústria làctia en transformació

La indústria làctia ha patit un gran canvi des de l’abril de 2015 amb l’eliminació de les quotes lleteres.

Al mercat català ja arribava llet provinent de la resta d’Europa però no de forma massiva. Els productors catalans cobrien el 75% de la demanda de la indústria lletera catalana. Actualment aquest percentatge ha caigut fins al 60%.

Actualment el sector ha variat profundament. I el motiu principal és l’absència dels topalls de les quotes que limitaven la producció anual de llet de cada estat europeu. Però també afecta l’augment de producció europea i la caiguda de les exportacions (Xina, Rússia).

Indústria làctia

La conseqüència més evident ha estat la caiguda del preu de la llet ofert per la indústria i la concentració del sector. Sense les barreres de les quotes s’ha produït l’entrada dels grans productors i l’aparició d’una competència global.

La situació obliga els productors de menor dimensió, com els productors catalans, a evolucionar, innovar i cooperar més. Cercar en la qualitat i la proximitat els valors que els diferenciï de la producció provinent d’Europa. I en la cooperació, la dimensió necessària per encarar el repte d’una competència més gran.

Mercat deficitari

Espanya va negociar la seva quota quan va ingressar a la Comunitat Europea als 80, però és un país deficitari. Com a Catalunya, es consumeix més llet de la que es produeix. I els països que lideren la producció de llet del continent (França, Alemanya, Holanda i Bèlgica) de bell antuvi han tingut interès en col·locar els seus excedents. Ja sigui en forma de llet crua o en qualsevol dels seus derivats.

La realitat d’aquests països és força diferent de la de casa nostra. Per exemple, França és el competidor històric per al sector català. Però mentre allà es mantenen els preus de venda al públic, aquí arriben els excedents amb preus molt més baixos, arrossegant la resta del sector. Un altre exemple de realitat absolutament diferent és l’holandès, on el 80% del mercat està en mans d’una sola cooperativa, la segona més gran del món.

Com era previsible el nou escenari ha propiciat la caiguda del preu, fins i tot per sota del preu de cost. Responsabilitat de la que no és aliena la distribució, amb multes a Espanya per part de les autoritats de la competència per haver pactat preus i repartir-se el mercat.

Transformació de les explotacions

Mentre Galícia és el principal nucli productor de l’estat espanyol, d’on prové la meitat de la producció estatal, a Catalunya es produeix un 10% de la llet de tot l’Estat.

A mitjans 2016 hi ha uns 560 ramaders. Aquest nombre era deu vegades superior no fa tants anys. A Catalunya ja s’ha produït una concentració de la indústria lletera i l’aparició de grans multinacionals. Entre cinc empreses es reparteixen el 60% de la producció i concentren la meitat dels ocupats del sector.

Aquesta situació aboca a la desaparició a nombroses explotacions, també per l’envelliment dels ramaders i la manca de relleu generacional. Però alhora pot ser l’oportunitat per consolidar productors creixent la seva producció i augmentar-ne la professionalització.

Créixer en un mercat competitiu

Una de les conseqüències de l’entrada de les multinacionals és l’aparició de les marques blanques. En el seu format més popular, el bric, la meitat del mercat a Espanya és marca blanca. Aquestes competeixen bàsicament pel preu, i qualsevol diferenciació s’ha d’aconseguir per altres valors.

Per exemple, en deu anys Llet Nostra a arribat a liderar el mercat a Catalunya amb una quota d’un 20%. I amb una franja de preu per sobre de la mitjana. “Vam decidir pagar a tots els productors un preu just per la llet i pensem mantenir la mateixa filosofia”, defensa Jordi Riembau, President de Llet Nostra. El seu cas, afegeix, demostra que cada cop hi ha un consumidor més conscient de la qualitat i del producte de proximitat.

Hi ha opcions per sobreviure a l’escenari incert del sector lleter català. Ja sigui diversificar-se cap a productes elaborats dels quals es pugui treure més marge que amb la llet crua. Evolucionar cap a l’exportació de productes de més valor com la llet en pols o d’altres proteïnes que se n’extreuen i que tenen molta demanda en alguns mercats forans. O agrupar productors per crear instal·lacions industrials que no pot fer un ramader sol.

L’Agropecuària Vallfogonina

La cooperativa havia arribat a comercialitzar uns 26.000.000 de litres de llet a l’any. En els últims anys els socis de l’Agropecuària Vallfogonina han produït anualment al voltant de 10 milions de litres de llet.

Avui totes les explotacions dels socis es concentren al pla de Lleida. Concretament als municipis de Vallfogona de Balaguer, Térmens, Linyola, Ivars d’Urgell, Alpicat, Alcarràs i Bellvís.

La cooperativa disposa d’un sistema de tractament de llet amb una capacitat de 150.000 litres. Està preparat per esterilitzar-la amb l’aplicació de calor.

La cooperativa s’encarregava de recollir la llet de les explotacions dels seus socis, llavors explotacions totes elles petites. La portava a les seves instal·lacions i posteriorment, un cop tractada, es transportava en camions cap a les fàbriques. D’aquesta manera es podia fer la venda conjunta de tota la llet i s’aconseguia un millor preu per al ramader.

Avui en dia es serveix la llet directament del soci ramader a la indústria.

Seguir llegint…

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per a que tingueu una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies